Projecte Lingüístic de Centre

El PLC s’entén com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha al centre. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu.

 

 0.INTRODUCCIÓ

 

Presentació del document

 

El PLC s’entén com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha al centre. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i té present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i es defineix en aquests grans temes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tenen repercussions lingüístiques.

Els principis expressats en el PLC es desenvolupen en la resta de documents de gestió del centre i es concreten en el pla anual.

 

 Diligència

 

El Consell Escolar de l’escola Tiziana, a data 29 de juny de 2017, aprova per consens el Projecte Lingüístic de Centre i l’annex 2017-2018.

I per a que consti, signem.

 

             Gemma Pérez                                                           Rosa Domínguez

             Directora                                                                    Secretària

 

 1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE EDUCATIU

 

1.1 Alumnat

L’escola Tiziana és un centre educatiu de recent posada en funcionament en creixement que va obrir les seves portes al curs 2010-2011. Compta amb una línia i  té alumnes fins a 6è de Primària.

En els darrers cursos, les dades de matrícula han estat elevades pel que fa als nous alumnes d’Educació Infantil 3 anys i hi ha hagut noves matrícules a altres cursos promogudes, en la majoria dels casos, per canvis de domicili. Igualment, les baixes que s’han causat darrerament també han estat promogudes majoritàriament per aquest motiu.

L’alumnat de l’escola Tiziana prové d’una població estable amb mobilitat molt reduïda que, en la majoria dels casos, com he citat anteriorment, s’atribueix a canvis de domicili. La majoria dels alumnes del centre resideixen a Tiana i hi ha un petit grup que viu a Montgat, a Sant Fost de Campsentelles o a Badalona.

El grau d’assistència és elevat, tot i que cal destacar un petit percentatge d’absentisme esporàdic i retards a les entrades a l’escola que, gràcies a un treball exhaustiu, han anat minvant en els darrers cursos.

La llengua materna predominant dels alumnes de l’escola és el català. També hi ha un gruix important d’alumnes que la seva llengua materna és el castellà i cal destacar un petit tant per cent de famílies que té com a llengua materna altres llengües com ara l’italià, l’àrab, el francès…

Les famílies formen un grup heterogeni. Els nivells socioeconòmics i culturals són diversos, però podem afirmar que la mitjana se situa en un nivell mitjà-alt. Com he citat anteriorment, la majoria de famílies són catalano-parlants. El grau d’implicació en l’assistència a les activitats escolars que es proposen i el grau de col·laboració que ofereixen en els requeriments escolars és, en la majoria dels casos, molt elevat.

1.2 Entorn

L’escola Tiziana està ubicada dins del municipi de Tiana. Tiana està situada a la Serralada de Marina i a la costa de llevant de Catalunya, a la part més meridional de la comarca del Maresme. Confina al nord amb els municipis veïns de Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, a llevant amb el Masnou i Alella, a migdia amb Montgat, i a ponent amb Badalona. Tiana té una extensió de 7,90 km², la major part de bosc, vinya i matoll. Aquesta extensió de bosc i vinya, així com les innumerables hortes i vivers que s’hi alberguen, permeten a l’escola potenciar la descoberta de l’entorn i el coneixement del medi amb activitats i col·laboracions directes.

Tiana té 8.446 habitants (gener 2015), situant-se encara per sota dels municipis del seu entorn com Badalona, Montgat, el Masnou o Alella. L'escassetat de sòl declarat urbanitzable i la tipologia constructiva del municipi no ha permès que el creixement del municipi fos espectacular. Això fa que Tiana sigui un municipi petit i familiar on les activitats educatives tenen un pes important en el dia a dia de la vila.

Els llocs de treball a Tiana són reduïts i estan destinats majoritàriament als serveis, concretament a aquells relacionats amb la satisfacció de les necessitats més immediates de les famílies, com l'alimentació. Aquesta característica permet a l’alumnat descobrir l’entorn proper amb facilitat, és habitual comptar amb la col·laboració de comerciants i altres serveis per a qualsevol activitat que es vulgui desenvolupar dins del municipi.

L’edifici de l’escola Tiziana té un antiguitat d’uns 35 anys. Amb el pas dels anys s’hi han realitzant intervencions per a millorar la seva conservació, tot i que en alguns casos el seu estat de conservació és millorable i cal continuar invertint esforços per a que les dues Administracions al càrrec vagin destinant partides econòmiques per a la remodelació de l’edifici.

 

 2. L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC: La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge, la llengua castellana i la llengua anglesa.

 

2.1  Les llengües com a vehicles de comunicació.

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de la majoria de les diferents activitats acadèmiques. El castellà i l’anglès són llengües presents al centre des de les seves pròpies àrees i a banda, també estan presents en altres àrees quan és necessari.

El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua catalana, castellana i la llengua estrangera al llarg de l'etapa i estableix criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns que s'ha programat.

Segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, es vetlla per fer un desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d'ús de les llengües, fent incidència en les menys conegudes pel seu alumnat, com és el cas del castellà i l’anglès. Per aquest motiu, s’atenen les atencions individualitzades en llengua castellana quan és necessari.

Es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat. Hi ha continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l'objectiu final és que l'alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana, però és un objectiu que no s'acaba d'aconseguir.

L’alumnat, en acabar l'etapa, ha de conèixer, com a mínim, una llengua estrangera per tal d'esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. El centre, com ja s’ha citat anteriorment, ha escollit la llengua anglesa.

El centre planifica l'avançament de l'aprenentatge de la primera llengua estrangera a l'educació infantil, concretament a partir de P4, tenint en compte la contextualització d'aquesta llengua dins el currículum de l'educació infantil, seguint la metodologia pròpia d'aquesta etapa i assegurant la dedicació horària i una organització que afavoreixi el contacte freqüent amb la llengua. Es vetlla perquè qui s’encarrega de l'experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació específica per a aquesta etapa.

A més, el centre decideix que l'aula de llengua anglesa sigui un espai d'immersió en la llengua d'aprenentatge entenent que aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d'ús real i de contacte amb la llengua d'aprenentatge. Per tant, el professorat utilitza aquesta llengua com l'habitual en les interaccions (formals i informals) amb els alumnes vetllant sempre per establir un clima favorable en què l'alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament.

 

2.2  Les llengües com a eines de convivència.

Al nostre centre educatiu, el català és la llengua d’ús en les situacions de relació informal, entre iguals, entre el professorat i l’alumnat. 

En situacions de relació informal el català i el castellà gairebé s’equiparen en el seu ús, tot i que el català és la llengua que més domina en les relacions informals entre els alumnes. Cal destacar però, que aquest ús del català i el castellà en les relacions informals difereix entre els diferents grups de l’escola.

 

2.3  L’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües.

El centre prioritza el treball de la llengua oral i la llengua escrita en tots els seus registres. Per al centre el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions.

El centre treballa en el cursos inicials la variant pròpia del català de la zona. En acabar l’ensenyament obligatori, l’alumnat té un bon coneixement de la variant estàndard del català de la zona.

Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i en les tres llengües, i es treballen les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...) tant des de les àrees que conformen l’àmbit lingüístic com les que no.

L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions del currículum i es planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells. Es farà coordinadament entre les àrees de llengua catalana i castellana per tal d’aprofitar-ne les transferències.

A l’escola se segueix l'enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura que té en compte que és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l'alumnat i s'estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Estan seqüenciades en funció del procés d'ensenyament.

Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Aquest plantejament és compartit per tot el professorat. Es planifiquen activitats des de totes les àrees en què la interrelació de les habilitats és present. El professorat comparteix que les activitats que tenen aquest plantejament permeten processar la informació i comunicar-la d'una manera més eficaç. S'utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar l'altra habilitat. Es fan activitats en què la relació de la llengua oral i llengua escrita és inherent: lectura expressiva, teatre… Hi ha una gradació pel que fa a la dificultat de les activitats.

L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les àrees, el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i comprensió en català, castellà i anglès, concretats en els criteris d’avaluació de centre, l’equip docent aplicarà a l'aula metodologies que estimulin l'expressió oral i escrita amb suports didàctics en català i les altres llengües quan escaigui, tenint en compte que això inclou aspectes que es relacionen amb els materials didàctics i l’avaluació.

 El claustre considera que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català, castellà i anglès és responsabilitat del professorat de totes les àrees i s’actua en conseqüència. S’han previst els mecanismes adequats de seguiment i d’avaluació.

 

2.4  Distribució horària de les àrees de l’àmbit lingüístic.

Des dels inicis d’aquest Projecte Educatiu s’ha tingut en compte la importància de que l’alumnat sigui competent en l’àmbit lingüístic, i és per aquest motiu pel qual les llengües reben un increment en la dotació d’hores setmanals provinent del paquet d’hores de lliure disposició que té cada centre.

El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, estableix els horaris mínims i globals d’etapa de la següent manera:

 

 

 

 

TOTAL

EP

Català

1050

Castellà

Anglès

420

Amb la finalitat de garantir el tractament dels continguts curriculars de les tres llengües de manera equitativa i l’assoliment de les competències bàsiques associades a cadascuna d’aquestes àrees, la distribució horària que l’escola estableix en el tractament de les àrees lingüístiques és la següent:

 

 

 

 

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

TOTAL

1r

2n

3r

4t

EP

Català

4

4

4

4

4

4

840

Castellà

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

525

Anglès

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

2.5

525

 

2.4.1 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES

El treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els objectius de l'aprenentatge de la llengua catalana, castellana i llengües estrangeres de l'educació primària. L'eix vertebrador de l'ensenyament de llengües de Catalunya gira entorn del tractament d'aquestes llengües i en com s'organitza l'ensenyament-aprenentatge de les estructures lingüístiques comunes.

El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. L'acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra tots els professors de l'àrea de llengua, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar l'anticipació d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts. El centre ha pres la decisió de treballar les estratègies lingüístiques comunes amb material que les té en compte, així com el fet del tractament de la llengua catalana com a primera llengua d'aprenentatge. Cada curs s'avalua la metodologia de les estructures lingüístiques comunes i se'n millora la didàctica.

 

2.5  El castellà i l’anglès en àrees no lingüístiques.

El centre planifica la impartició de blocs de continguts curriculars d'àrees no lingüístiques en castellà i en justifica la selecció. En la programació d'aquesta opció s'utilitza la metodologia pròpia de l'àrea i s'inclou suport lingüístic per tal de facilitar la compleció de les tasques i assegurar l'aprenentatge dels continguts.

El centre ha de valorar anualment la necessitat de fer blocs de continguts en castellà o anglès perquè, amb les hores que estableix el currículum per a aquestes llengües, a vegades no en té prou per obtenir el resultats desitjats en quant a lèxic i expressió. Es potencia l'aspecte comunicatiu, instrumental i motivador de l'ensenyament/aprenentatge de la llengua. S'aprofita també la franja de lliure disposició per reforçar, si s'escau, la llengua oral.

 

 2.6  Avaluació del coneixement de la llengua.

El conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de les llengües inclourà la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions incloses dins l’àmbit lingüístic, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat.

S'aplica l'avaluació com una part del procés d'ensenyament aprenentatge que, en part, ha de servir per responsabilitzar l'alumnat del seu propi aprenentatge. Existeixen indicadors i mecanismes de seguiment, que inclouen l'ús de la llengua, per coordinar l'aplicació dels criteris d'avaluació al llarg dels cursos que a més són elements de reflexió per prendre decisions en relació amb l'organització del currículum i els enfocaments metodològics. S'avaluen les competències relacionades amb l’àmbit lingüístic en contextos comunicatius i de treball per tasques, sense prioritzar el moment de l'avaluació final a l'alumnat.

El centre posa a disposició de les famílies els criteris d'avaluació de les àrees de l'àmbit lingüístic per a que en puguin fer un seguiment.

 

2.7  Atenció a la diversitat.

El centre ha de definir com organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet que, en temes lingüístics, s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. Cal definir els mecanismes que s’han de posar en funcionament per assolir aquests objectius, els quals fan referència a l’adaptació del currículum, als aspectes organitzatius i a les orientacions metodològiques, comptant amb el suport dels serveis educatius.

El centre, amb l'assessorament dels serveis educatius, ha definit els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat, d'acord amb les orientacions del Departament d'Educació. Tot i que, en general, aquests mecanismes s'apliquen, sovint és complicat trobar espais de reflexió per adequar-los a la realitat canviant del centre.

 El centre està desenvolupant, en col·laboració amb l’EAP, el Pla d’Atenció a la Diversitat que pretén regular la gestió que se’n fa al centre. Aquest pla inclou documents que preveuen actuacions necessàries per millorar els resultats d’aquells alumnes que presenten trastorns d’aprenentatge en la lectura i l’escriptura, que són els següents:

  • Guia per a les famílies amb nens i nenes a Educació Infantil per estimular i afavorir el gust per la lectura.
  • Guia per a les famílies amb nens i nenes a Cicle Inicial per estimular i afavorir el gust per la lectura.
  • Pautes d’actuació per a l’alumnat de Cicle Inicial: Procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
  • Pautes d’actuació per a l’alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superior: Trastorn en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura (dislèxia).

 L’escola destina hores de reforç a l’aprenentatge de la llengua catalana i castellana a aquells alumnes que presenten dificultats per assolir les fites proposades. Aquestes hores de reforç estan distribuïdes de la següent manera:

  • Taller d’escriptura: des de 1r de Primària a 6è de Primària es realitza un taller d’escriptura desdoblat setmanalment, és a dir, es treballa amb grups de 12-13 alumnes aproximadament.
  • Reforç a Cicle Inicial: una hora a la setmana i un desdoblament a cada nivell.
  • Reforç a Cicle Mitjà: una hora a la setmana.
  • Reforç a Cicle Superior: una hora a la setmana.

 

2.7.1 Suport escolar personalitzat en franja postlectiva (SEP).

L’escola ofereix el SEP per tots els alumnes d’educació primària. La franja postlectiva consta de 30 minuts diaris, de 12.15 a 12.45, de dilluns a dijous.

Tal i com recomana la normativa, part d’aquest SEP serveix per reforçar les destreses bàsiques en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura.

Per aquest motiu, des de l’escola s’organitzen les següents activitats complementàries, amb la finalitat de que cada alumne pugui obtenir un millor rendiment en les àrees lingüístiques de llengua catalana i castellana.

  • Memòria visual: entrenament per la millora de l’ortografia.
  • Lectura en veu alta: entrenament de la mecànica lectora, la lectura expressiva i la comprensió lectora.
  • InfoK: entrenament de la comprensió i l’expressió oral mitjançant la comprensió de notícies i el desenvolupament del pensament crític.

 

2.8  Materials didàctics.

El centre, a l’hora de determinar els material didàctics per a l’aprenentatge-ensenyament de les llengües aplica uns criteris clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir i sobre l’adequació al currículum.

El centre estableix uns criteris de coherència i continuïtat metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar oportunitats a l'alumnat per a l'accés a recursos addicionals variats que afavoreixen l'atenció a la diversitat.

S'apliquen criteris compartits per a la selecció de llibres de text i quaderns, i per a la adaptació i/o creació de materials didàctics per atendre la diversitat de necessitats d'aprenentatge i per als materials que es consideren complementaris (diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals…). Es fa un seguiment de l'elaboració de la seqüència didàctica per al tractament de la dimensió literària, que té força continuïtat al llarg de tota l'etapa.

Anualment es revisen i es consensuen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següent segons les necessitats de l'alumnat.

 

2.9  Continuïtat i coherència entre cicles i nivells.

Per garantir la funció educativa que tenen tots els centres escolars és bàsic que l’equip docent disposi d’un espai per poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar.

El centre disposa de documents que concreten aspectes metodològics i organitzatius força complets. Aquests documents s'han elaborat participativament i el professorat els aplica. Les programacions i els criteris d'avaluació es revisen conjuntament. Es disposa de protocols per fer el traspàs d'una promoció d'alumnes quan hi ha un canvi d'ensenyant, quan hi ha un canvi d'etapa i quan hi ha un canvi de cicle. Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes d'un centre de primària, tant del traspàs de la informació de l'alumnat com d'aspectes metodològics. Les reunions de coordinació entre cicles estan planificades d'una manera sistemàtica. El professorat s'organitza en equips per establir línies d'intervenció coherents amb l'alumnat.

 

2.10  Acollida de l’alumnat nouvingut.

En l'actualitat el centre encara no ha implementat un pla d'acollida (entès com el conjunt d'actuacions i  mesures organitzatives i curriculars que un centre posa en marxa per tal de facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut), tot i que s'apliquen alguns protocols (explícits o implícits) en relació amb l'acollida inicial de l'alumnat que s'incorpora al centre. No s'ha fet una reflexió sistematitzada sobre les necessitats d'aprenentatge inicial de la llengua catalana i/o castellana de l'alumnat nouvingut.

El motiu pel qual encara no s’ha desenvolupat aquest pla és perquè al centre no hi ha alumnes de nova incorporació al Sistema Educatiu Català amb regularitat, més aviat cal parlar d’esporadicitat. En aquests casos, la coordinadora LIC de l’escola i la referent LIC de la zona es coordinen per detectar les necessitats de l’alumnat nouvingut per a que el centre pugui desenvolupar les actuacions necessàries per a que la seva adaptació sigui exitosa.

En una primera fase, s'assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l'alumnat nouvingut. Posteriorment s'inicia un ensenyament de la llengua castellana que té present el que ja sap l'alumnat de llengua catalana i la presència del castellà. De totes maneres, en aquesta primera fase es farà servir el castellà sempre que tinguem coneixement que aquest instrument facilitarà a l’alumne/a una adaptació més fluida i ràpida. En aquest cas, el català s’incorporarà gradualment.

 

2.11  Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua.

El centre organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català, del castellà i de l’anglès. També s’organitzen activitats que tenen com a finalitat potenciar-lo.

El centre preveu l'ús de la llengua catalana principalment, i també castellana i anglesa, en la projecció dels resultats del treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant: suports comunicatius a l'ús, com ara el bloc i diverses exposicions orals programades durant el curs.

El centre assegura la presència dels recursos TIC i audiovisuals en l'aprenentatge de les llengües com a mitjà d'accés a material divers, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d'estratègies per al tractament de la informació i per a la difusió dels resultats de les tasques d'aprenentatge.

L'organització de la programació curricular i l'avaluació per potenciar l'ús del català, el castellà i l’anglès, i l'organització també d'activitats puntuals d'incentivació de la llengua milloren progressivament gràcies al seguiment acurat que se'n fa.

Aquestes activitats organitzades de manera puntual durant el curs acadèmic proporcionen motivació en els alumnes i fomenten l’interès per l’aprenentatge de les llengües.

A tall d’exemple, citarem que l’escola participa en el Certamen de Lectura en Veu Alta que organitza la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Ensenyament.

 

2.12  La diversitat lingüística del centre.

Com ja s’ha especificat anteriorment, la diversitat lingüística del centre és molt reduïda. Tot i així, es valora el bagatge lingüístic de l'alumnat i, a vegades, es fa protagonista en alguna activitat de desenvolupament del currículum que té com a llengua familiar una llengua diferent al català o al castellà.

Sovint, aquesta poca diversitat lingüística que hi ha a l’escola es fa servir dins del mateix grup classe per fomentar el treball de la dimensió plurilingüe, en la que els companys i companyes poden conèixer una altra llengua i apreciar-ne les diferències que hi ha, sobretot en el lèxic.

 

 3.ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

 

3.1 Organització dels usos lingüístics.

El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord i se’n fa un seguiment.

 

3.2 Documents de centre.

Els documents de centre: PE, PL, NOFC… amb els continguts i referents de la llengua, han d’impregnar la vida del centre, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tot el professorat i cal tenir-los en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. S’han de fer conèixer, encara que sigui en una versió reduïda, al conjunt de la comunitat educativa.

 

3.3 Ús no sexista del llenguatge.

Els centres educatius han d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb l’alumnat perquè puguin superar tota mena d'estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l'associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat.

En aquest sentit, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric.

 

 3.4 Comunicació externa.

El centre educatiu empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contacta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen. En aquest darrer cas, es farà en format bilingüe català/castellà.

Excepcionalment, i durant el període d’acollida al centre, i sempre que sigui possible, es faran comunicats bilingües català/llengua d’origen per a les famílies nouvingudes.

El centre fa la documentació en català i s'atenen les peticions en castellà que sol·liciten les famílies (oferint-ne un format bilingüe). Es tenen en compte, quan és possible, les llengües de la nova immigració mitjançant uns documents ja prèviament traduïts.

Així mateix, el centre educatiu ha acordat que tots els professionals del centre s'adreçaran habitualment en català a les famílies de tot l'alumnat, sempre i que això no impedeixi la comprensió del missatge oral que es vol traslladar. Les famílies que tinguin aquestes dificultats seran ateses en castellà si això millora la qualitat de la conversa.

 

3.5 Pàgina web del centre educatiu.

El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. S’hi pot trobar tota la informació que necessita l’alumnat i les seves famílies: documentació, característiques, programació de sortides, activitats extraescolars, participació en projectes... La web és en llengua catalana, castellana i anglesa.

La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s'han establert els mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l'ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre.

 

 3.6 La biblioteca escolar.

La biblioteca escolar és un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al desenvolupament de les àrees curriculars, on es pot trobar tot tipus d’informació en diferents suports, que ha d’estar a l’abast de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.

La composició del seu fons ha de respondre al nivell educatiu de l’alumnat del centre i ha de preveure la diversa tipologia dels seus usuaris/es. Hi ha documents disponibles en les tres llengües, així com publicacions de revistes.

El centre té una biblioteca escolar amb un fons de documents suficient per donar resposta a les necessitats d'informació de la seva comunitat educativa. Pel que fa a la llengua, els documents estan escrits en català, castellà i anglès. Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús de la informació, la biblioteca participa activament i treballa conjuntament amb la biblioteca pública de l'entorn.

 

ANNEX 3 - CURS 2019-2020

El claustre de l’escola Tiziana, reunit en la sessió ordinària del 28 de juny de 2019, acorda prendre les mesures següents en el tractament pedagògic de les llengües per a una millora dels resultats educatius.

Després d’observar els resultats de les proves de competències bàsiques que l’alumnat de 6è de Primària realitza, destaquen el bon assoliment de les competències de l’àmbit lingüístic.

Tot i així, el claustre reflexiona sobre la diferència que es genera entre l’assoliment de les competències en llengua catalana i castellana.

Hem observat que la franja d’excel·lència és el doble en llengua catalana que castellana, i la franja d’assoliment mitjà-baix també es duplica, però en aquest cas és major per la llengua castellana.

Per altra banda, també s’evidencien molt bons resultats en llengua anglesa, vinculats principalment al treball que es fa a les aules en hores d’anglès.

No hem tingut un bon rendiment de les hores dedicades a l’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera). Aquestes sessions limiten la productivitat de l’àrea a la que estan assignades empobrint, en alguns casos, el tractament dels continguts.

Per aquest motiu, el claustre ha decidit posar en pràctica les mesures següents pel curs vinent amb l’objectiu d’obtenir una millora dels resultats acadèmics dels alumnes.

2.5  El castellà i l’anglès en àrees no lingüístiques:

Durant el curs 2019-2020 no es realitzarà cap àrea no lingüística en llengua anglesa. Com s’ha exposat anteriorment, l’aprofitament que se’n treu és mínim en comparació a la inversió de temps i continguts que s’hi treballen.

Es proposa realitzar activitats específiques fora de les hores dedicades a l’anglès per potenciar l’ús de la llengua en altres situacions escolars, com per exemple, reforçant l’English Day que l’escola ja celebra des de fa dos anys.

També es proposa iniciar, dins l’àrea d’anglès i a Cicle Superior de moment, petits reptes d’aprenentatge vinculats a continguts no lingüístics per promoure l’ús d’estructures en l’expressió oral i un augment del lèxic.

Per altra banda, per tal de millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes en llengua castellana, es proposa que un dels projectes o reptes que es desenvolupi a l’àrea de medi, a Cicle Mitjà i Superior, es faci en llengua castellana. D’aquesta manera es preveu augmentar les situacions comunicatives que impliquen l’ús d’aquesta llengua i una millora en l’expressió escrita i oral degut a l’augment de lèxic i les hores d’exposició a la llengua, així com un augment del requeriment de produccions escrites i orals en castellà.